Article

La vulnerabilitat social, com afecta la salut infantil?

Isabel Iguacel Azorín i Luis Alberto Moreno Aznar, grup GENUD de la Universitat de Saragossa

La salut dels infants no només està correlacionada amb l’educació, la professió i els ingressos dels pares, com ja sabíem, sinó que també té relació amb altres factors socioeconòmics: l’estructura de la família, l’origen geogràfic dels progenitors, la situació d’ocupació o desocupació i la quantitat i la qualitat de les xarxes socials familiars. Els nens que creixen a les famílies més vulnerables tenen més probabilitats de tenir menys salut física i mental.
Punts clau
  • 1
       Un dels condicionants més importants de la salut són els hàbits de vida i, en particular, els patrons d’alimentació. Tant els uns com els altres tenen molt a veure amb les desigualtats econòmiques.
  • 2
       Una xarxa social de suport escassa és la variable més rellevant pel que fa als problemes psicosocials dels fills, sobretot si l’aïllament social dels pares persisteix en el temps. Té relació amb problemes de dieta, exercici, sedentarisme o sobrepès.
  • 3
       Una acumulació de vulnerabilitats socials augmenta el risc d’estils de vida poc saludables. Els infants de 6 anys que creixen en llars amb més de tres factors socioeconòmics en contra (anomenats també vulnerabilitats) mostren una taxa de sobrepès i obesitat que multiplica per més de 2 la mitjana dels altres nens.
  • 4
       Per als nens nascuts a Espanya, les dades mostren que els d’ètnia gitana i els fills de pares llatinoamericans tenen, respectivament, 4 i 3 vegades més probabilitats de tenir sobrepès o obesitat a 6 anys que no pas els fills de pares espanyols no gitanos.
  • 5
       Els nens fills de pares d’origen immigrant o que no tenen feina passen més temps davant d’una pantalla i participen menys en activitats esportives que els altres nens.
Relació entre vulnerabilitats socials i dieta no saludable

Independentment dels indicadors socioeconòmics clàssics (la professió dels pares, el nivell educatiu i el d’ingressos), també hi ha diferències de salut associades a altres vulnerabilitats socials. El 65,1% dels nens amb pares que deien tenir una xarxa social escassa seguien un patró alimentari no saludable, enfront del 38,7% de menors amb pares que tenien una xarxa social àmplia. El 57,4% dels fills de pares desocupats també seguien aquest patró, enfront del 46% dels fills de pares ocupats.

El gradient de salut

• La salut d’una persona i la seva situació socioeconòmica estan correlacionades. En concret, com millor és la situació socioeconòmica, més bona és la salut, i a la inversa. Es tracta d’una correlació comuna a tots els països, independentment del nivell mitjà de renda. És el que anomenem el gradient socioeconòmic de la salut, i afecta tota la població i tot l’espectre socioeconòmic. I els infants, naturalment, no se n’escapen.

• Per resoldre les desigualtats de salut, el primer pas és saber quines són les causes del gradient socioeconòmic. En aquest sentit, les intervencions adreçades a reduir les desigualtats en la salut dels nens han de tenir en compte la diversitat ètnica, social i econòmica de les famílies.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Formació de capital humà

Taxa d'abandonament prematur de l'educació i la formació a Espanya i la UE-27.

Informe

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

Baròmetre

Percentatge d'infants més petits de 6 anys en risc de pobresa

Infodada

Dependència per a l’atenció personal

Quantes persones més grans de 65 anys tenen dificultats per fer alguna de les activitats bàsiques de la vida diària? Al nostre país, el 33% de les persones més grans de 65 anys tenen problemes per rentar-se sols.

Infodada

Inversió pública en les persones grans

Quin percentatge de la despesa pública es destina a les persones grans? La tendència als països europeus ha estat augmentar el pes dels recursos destinats a aquest col·lectiu.

També et pot interessar

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat


Inclusió social

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?


Inclusió social

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.