La polarització de l’ocupació ha estat un dels consensos observats els darrers anys dins l’economia, sobretot en el món anglosaxó. Els autors que defensen aquesta tesi argumenten que en les últimes dècades ha augmentat l’ocupació en els dos extrems: d’una banda, les feines altament qualificades, i, de l’altra, les de molt baixa qualificació. Això vol dir, per tant, que es redueixen les ocupacions intermèdies. La tesi de la polarització de l’ocupació en termes salarials ha estat confirmada amb les dades per diferents autors, tant als Estats Units (Autor i Dorn, 2013) com al Regne Unit (Goos i Manning, 2007).

A l’Europa continental, però, anàlisis més recents no permeten confirmar aquesta tesi. Més aviat al contrari; les dades reflecteixen com van augmentar-hi molt les ocupacions d’alta qualitat i van minvar les feines de menys qualitat (Oesch i Piccitto, 2019). És a dir, més que no pas una polarització de l’ocupació, durant les últimes dècades a Europa hi ha hagut, en termes generals, una millora ocupacional.

Concretament s'analitzen els canvis esdevinguts entre el 1992 i el 2015 a quatre països europeus, cadascun dels quals representatiu dels diferents sistemes institucionals i règims de benestar presents a Europa  (Esping-Andersen, 1999): Alemanya, exponent del règim continental; Espanya, representant del model mediterrani; Suècia, com a país socialdemòcrata nòrdic, i el Regne Unit, representant del model liberal anglosaxó. Les ocupacions «bones» o «dolentes» es defineixen amb quatre indicadors alternatius de qualitat de la feina: salari, educació, prestigi i satisfacció laboral.

Els resultats mostren, en definitiva, que la millora ocupacional és clara per a tots els països analitzats quan es considera l’educació, el prestigi o la satisfacció laboral. Això es confirma amb tots els indicadors a Alemanya, Espanya i Suècia. El cas del Regne Unit és una mica especial, ja que si ens fixem només en el canvi ocupacional sobre la base dels salaris, sí que hi veiem indicis d’una certa polarització.

Si s'observa el canvi de les cinc feines que més han augmentat i les que més han minvat durant les últimes dècades, es pot tenir una primera idea del canvi ocupacional en aquest període. Al gràfic 1 veiem clarament com, en termes generals, les que més han augmentat són les feines bones o intermèdies, i les que més han minvat són les ocupacions manuals o elementals, que poden considerar-se no gaire avantatjoses des de diversos punts de vista. 

Concretament, el grup que engloba els directors de departaments administratius i comercials és un dels que més ha augmentat proporcionalment a Espanya: si el 1992 eren el 7% respecte al total de l’ocupació, el 2015 representaven ja més del 10%. Això també passa en els altres països analitzats. Al contrari, les feines que han minvat més són les que tenen un nivell de qualificació més baix, com ara operadors de fàbrica i acobladors (el pes dels quals en la força de treball ha caigut a la meitat) o bé venedors (amb un pes que ha baixat 4 punts percentuals).

L’ocupació als països europeus analitzats va augmentar més en les feines en què la qualitat del treball és alta i va minvar en les de pitjor qualitat. Per comprovar-ho, en primer lloc s'han ordenat les ocupacions de pitjor a millor en cadascun dels quatre indicadors considerats, i després s'han agrupat en cinc blocs de la mateixa grandària (quintils). D’aquesta manera, en la classificació de salaris, al primer quintil es troben el 20% de les ocupacions que els anys noranta tenien els sous més baixos; al segon grup, el 20% següent, i així successivament fins al cinquè grup, que recull el 20% de les ocupacions amb els sous més alts.

Independentment de l’indicador que es facin servir –salaris, educació, prestigi o satisfacció laboral–, als països europeus considerats les feines de més qualitat van augmentar-hi uns 10 punts percentuals des del començament dels anys noranta, quan representaven aproximadament el 20% de l’ocupació total, fins a arribar al 30% el 2015. És a dir, la tendència predominant no ha estat la polarització laboral, sinó una millora ocupacional. Dit altrament: les ocupacions que minven més no són les intermèdies, sinó sobretot les de baixa qualitat.

El canvi ocupacional a Espanya ha estat encara més espectacular. En tot just 25 anys gairebé s’ha duplicat l’ocupació en les feines de més qualitat, que han augmentat en 15 punts percentuals si es tenen en compte els salaris, el nivell educatiu o el prestigi (gràfic 2). Encara que el patró es repeteix, el canvi és molt menys marcat quan s’analitza la satisfacció laboral. Això és especialment comprensible si es considera que Espanya és un dels països europeus amb nivells més baixos de satisfacció laboral, fins i tot entre els treballadors en llocs de treball ben pagats o amb un alt prestigi ocupacional.

En resum, les economies europees continuen tenint més èxit a l’hora d’automatitzar i deslocalitzar les feines mal remunerades, poc qualificades i de baixa categoria, com els treballadors agrícoles i els operadors de plantes, els oficinistes d’entrada de dades i els assistents de vendes. Paral·lelament, l’expansió de l’ocupació ha estat més vigorosa en els llocs més ben remunerats i més qualificats en la gestió, com també ha passat amb les professions acadèmiques.

Clarament, l’escenari pessimista de polarització no reflecteix les tendències estructurals de l’ocupació a Europa occidental. Atesa la magnitud de l’expansió de l’educació en les darreres dècades, es tracta d’una bona notícia. A mesura que les escoles superiors i les universitats han format més treballadors amb un alt nivell d’educació –i els grups d’edat menys qualificats es jubilen–, l’economia també ha creat més ocupació en llocs de treball que requereixen una educació superior.

El cas del Regne Unit és particular i s’allunya del patró dels altres països analitzats. No només hi ha augmentat l’ocupació en les feines que tenen els salaris millors (quintil 5), sinó també en les de salaris més baixos (quintil 1). Es podria dir, per tant, que sí que hi ha hagut una certa polarització de l’ocupació, encara que no es manté quan s'analitza el canvi ocupacional en relació amb l’educació, el prestigi o la satisfacció laboral. L’explicació d’aquesta paradoxa aparent té molt a veure amb el fort creixement de les feines d’atenció personal, que estan entre les més mal pagades, però tenen un nivell educatiu, un prestigi i una satisfacció mitjanes.

Molt sovint una «bona feina» s’associa a una feina «ben pagada». No obstant això, la qualitat de la feina és un fenomen multidimensional que fa de mal reduir exclusivament als salaris. Per això aquí s'adopta un enfocament més ampli en el qual s’incorporen quatre indicadors de qualitat de l’ocupació:

1. L’ingrés mitjà de la feina.

2. El nivell educatiu.

3. El prestigi ocupacional.

4. La satisfacció laboral dels treballadors.

L’anàlisi dels canvis en l’estructura ocupacional es basa sobretot en l’Enquesta europea de població activa des del 1992 fins al 2015, a la qual s'afegeix informació procedent d’altres fonts. Concretament, s'hi incorpora informació sobre la satisfacció laboral dels mateixos treballadors procedent de l’Enquesta social europea i sobre els salaris a partir de l’Enquesta europea d’estructura salarial.
Es tracta d’una anàlisi molt més completa que la d’altres recerques, ja que considera tota la força laboral, incloent-hi els treballadors de l’agricultura, els migrants, els autònoms i els funcionaris.

AUTOR, D. H. i DORN, D. (2013).«The growth of low-skill service jobs and the polarization of the US labor market», American Economic Review, 103(5).

ESPING-ANDERSEN, G. (1999). Social foundations of postindustrial economies. Oxford University Press.

GOOS, M. i MANNING, A. (2007). «Lousy and lovely jobs: the rising polarization of work in Britain», The Review of Economics and Statistics, 89(1).

OESCH, D. i PICCITTO, G. (2019). «The polarization myth: occupational upgrading in Germany, Spain, Sweden, and the UK, 1992-2015», Work and Occupations, 46(4).